El passat dimarts vaig per fi anar a veure la película “Memòries d’una Geisha”. I sí, el títol d’aquest article és correcte, perquè tot i que la película està força bé, no deixa de ser una adaptació o versió del director. I això ho dic perquè veient la película després de haber llegit el llibre d’Arthur Golden, no es podria dir que és una fidel reproducció.
Hi ha diferents punts de la història que ha estat manipulada o fins i tot, canviada totalment respecte el llibre, cosa que parcialment entenc per tal d’aconseguir que la película tingui sentit quan només es disposa de 145 minuts per a explicar-la. També cal comentar que la pelicula acaba abans que el llibre, deixant un final molt més “hollywoodiense” del real.
Tot i això, he de reconeixer que és una bona adaptació, i que la fotografia m’ha convençut, ja que reflexa de forma bastant fidel la realitat que es vivia a Kyoto (i Japó en general) durant els anys de la Segona Gerra Mundial.
A títol personal, comentar el records destapats, durant la projecció de la película, del meu viatge a Japó d’aquest estiu passat, on vaig reconeixer diferents paratges visitats personalment.

Anuncis