Ja s’han acabat les festes i el món torna a la normalitat

Després de gairebé un més amb la societat revolucionada, frenètica i consumista, el món sembla que torna a la normalitat.
Al final, el cap d’any a Italia va estar molt i molt bé! Amb el Jordi i la Laura ens ho vam passar molt bé! Vam coneixer els amics de la Laura de tota la vida (Luca, Elena, Mauri i Cristina) amb els que vam passar l’entrada d’any a Frassinetto, un poblet de muntanya petit però amb força moviment. I vam aconseguir mantenir la tradicció de menjar els 12 grans de raïm durant les campanades!
La resta de dies vam estar a casa la Laura a Viverone amb els seus pares. Ens van cuidar super bé!

Us deixo una foto del llac de Viverone, on a l’estiu es poden practicar esports nautics.

capdany0607

Anuncis

Cap d’any amb sabor italià

O almenys en té tota la pinta. Si no hi ha cap canvi o imprevist d’última hora, passaré el canvi d’any a Itàlia. Al final, gràcies a la oferta de cap d’any de Vueling, hem aconseguit uns bitllets per anar a Milà molt bé de preu, i a més, la Laura ens ofereix allotjament i festa assegurada!
Al final marxem el dissabte 30 al migdia i tornem el dia 1 a la nit, coincidint així amb el vol de tornada de la Laura, així només ha de fer l’anada sola!
Així doncs, aquest inici d’any el passaré amb el Jordi, la Laura i els seus amics, dels quals potser algú conec de les seves visites per la ciutat comptal. Tot i així, segur que en ho passem molt bé, i serà un cap d’any totalment diferent als celebrats fins ara.
Ja us explicaré a la tornada!

Curs de Japonès

Després d’un any frenètic estudiant el Master in Project Management era impossible que sapigués què fer amb tant temps lliure en el cas de quedar-me a casa, així que he decidit estudiar japonès.
Aquesta idea ja em rondava pel cap des que vaig tornar del meu viatge a Japó el setembre del 2005, simplement pel fet de trobar-me en situacions en les que japonesos volien ajudar-me o simplement parlar amb mi i no parlaven anglès. Com que una de les meves idees és tornar a Japó en un futur no molt llunyà, m’agradaria tenir uns mínims coneixements per a poder-me comunicar i no sentir-me tant “Lost in Translation“.
Així doncs, el dia 2 d’octubre, si no hi ha cap canvi, comencaré el meu curs de “Japonès I” a l’acadèmia d’idiomes LangEurop de Terrassa, la única acadèmia que té cursos de japonès al Valles (exceptuant el SIM de la UAB però amb horaris d’estudiants que no permeten combinar-ho amb horaris laborals), i a més, està a cinc minuts caminant des de casa.
Quan comenci les clases ja aniré comentant experiències del curs.

Cap de setmana a Menorca

Aquest divendres marxaré a descansar a Menorca. Com que al final, gràcies als senyors d’IBERIA no vaig poder fer les meves vacances a Finlandia (i no vaig poder assistir a un casament), aprofito aquest cap de setmana que els meus pares estan allà en un apartament, per marxar i desconnectar. Ja que ja em van tornar els diners dels bitllets, els he reinvertit en un vol a Menorca.

Primer dia d’activitat laboral

Avui he passat el primer dia a la meva nova feina. Ha estat com qualsevol primer dia de feina, tothom presentant-se, tu sense recordar cap nom, intentant saber què faràs i amb qui treballaràs, però en general la primera impressió ha estat bona. L’ambien de treball té bona pinta, i dins el departament també. Així que ja aniré explicant el que pugui o el que em deixin!

Rumbo i Swiss abonen l’import del bitllet

Avui ja estic una mica més tranquil. Ara mateix he comprovat que Rumbo (l’agencia de viatjes on vaig comprar el bitllet) i Swis (companyia amb la que viatjava a Finlandia) m’han abonat l’import del bitllet d’avió tal i com m’havien dit.
Però amb coses de diners, fins que no els tens, no et pots creure res.

Simplement, agraïr i emfatitzar que mentre algunes companyies amarguen les vacances a la gent (IBERIA Handling), altres que simplement s’han vist afectades cumpleixen.

D’això n’he après un cosa ben simple: Mai més compraré bitllets a IBERIA, i seguiré confiant amb Rumbo.es i Swiss.

IBERIA Handling i la mare que els va p****

Si, crec que el titular és prou explicatiu, però ahir em vaig quedar a Barcelona. En aquests moment m’hauria d’estar posant la camisa i la corbata per anar a un casament a més de 3.000km d’aquí, però gràcies als senyors de IBERIA Handling m’he quedat sense anar-hi.
Però no només això, sino que tampoc vaig poder anar al casament del Carles i la Marissa perquè la cua per reclamar l’import dels bitllets era llargissima, més de 6 hores per tenir un paper que encara no sé si em servirà perquè com a minim em tornin els diners del bitllet.
Estic massa implicat i emprenyat com per escriure més sense dir barbaritats, així que ho deixo aquí.